Joan Baptista Basset i Ramos

Un vídeo sobre el més intrèpid dels valencians. El general de les tropes anomenades Maulets. Vídeo confeccionat per Jordi Lluch.

Plaça Jaume I i la doble cara del PP

Mentrestant el CVC li donava un marge de temps a Rita Bárbera per consensuar el canvi de nom de la plaça de l’ajuntament. I esta mateixa en el darrer mes de decembre posava tantes trabes sense cap sentit i no havia mogut cap dit per parlar-lo amb qui tinguera que parlar-lo puix és ella qui ho decideix a la darrera instància. Diverses entitats es posaven a favor del canvi, encara que no es conega a ninguna públicament en contra; però no mos estranyaria res que passarà quan arribarà l’hora de la veritat.

 El que em sembla molt lamentable és la doble actitud que té el Partit Popular (el PP, Partido Popular), per una part demana el consens màxim pel canvi del nom d’una plaça, amb un nom gèneric i com vaig explicar al darrer article amb un nom descartable, i al mateix no mou un dit per arreplegar eixe suposat consens social i quan un diu alguna cosa negativa o contraria ja ens anem i prou.

No obstant, esta suposada actitud ‘conciliadora’ a València; és tot el contrari a Castelló on el PP per anomenar a una sèrie de carrers, fa una llista plena de militars, assassíns, franquistes i inclús algun nazi alemany; vulnerant de forma increíble amb la proposta la nova Llei de Memòria Històrica.

 Es a dir, per a posar el nom del fundador del Regne de València a una plaça; necessiten deu i mare de consens. Però ells poden proposar amb tota la cara: al militar del nazisme Erwin Rommel, el mateix nazisme que va bombardejar ciutats arreu l’estat espanyol o amb aviació alemanya els franquistes van bombardejar precisament Castelló 40 vegades durant la guerra civil; a Philippe Pétain colaboracionista francés amb els nazis. També a una sèrie de noms de cooperadors i artífexs dels dos régims dictatorials a l’estat espanyol més propers en el temps com són els de Francisco Franco i Miguel Primo de Rivera. Un agravi comparatiu sense precedents, els fets parlen per si sols.

Raons de pes, Plaça Jaume I i som valencians

Diguem-lo aixina, està clar que hem llegit les mil i unes excuses. Però primer anem al gra, estem celebrant alguns no tot lo món, tothom l’aniversari del rei en Jaume I. El 800 aniversari del seu naixement. Fins ací tot clar, per lo tant estem a l’any 2008, l’any en commemoració del Rei en Jaume I. Que va fer este senyor?, va fundar el Regne de València. Què més?. Mos va donar uns drets, unes institucions, unes lleis i un territori propi calcat a l’actual. Va crear la identitat valenciana. Doncs està clar que sense la seua influència per exemple, jo no estaria ací. Ni parlaria llengua castellana, ni llengua ibera, ni llengua valenciana, no parlaria res de res de bon tros, no existiria simplement.

Val la pena, no es que valga o no la pena. Som valencians i ho som gràcies a este senyor. Uns pensaran que ser valencià és una sort, altres una desgràcia, altres pensaran que mos veiem a la gávia del zoo, altres veuran valencians per tot arreu; però tots coincidirem que som valencians.

Arran d’este fet el Consell Valencià de Cultura, va proposar i continua proposant que el nom de l’actual Plaça de l’Ajuntament es diguera Plaça Jaume I, una plaça que ha canviat de nom com d’any. Pareix una proposta perfecta per a que els que viuen a la capital de tots el valencians puguen commemorar este any amb seny, amb orgull de ser valencià. Fins ací tot molt bonic.

Però ací entren els partits polítics que son eixos que decidixen els nostres problemes, amb consultes cada quatre anys. El partit governant a València el Partit Popular (PP) amb el seu batlle al capdavant, la senyora Rita Barberà, ha declinat l’oferta del CVC molt amablement amb arguments peregrins com l’existència d’una suposada polèmica (alimentada per uns pocs) quan a una enquesta recent de la Conselleria d’Educació deia que el 30,8% dels valentins de Cap i Casal consideraven al Rei Jaume I com el personatge més representatiu de la ciutat entre un bon grapat de personatges històrics (el més considerat per davant del segon classificat amb una diferència de més d’un 13%).

Sempre valencià

Arran d’un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara” de Joan Solà, on denunciava la greu situació de la llengua valenciana, es va produïr una gran ola de reaccions i la necessitat d’un moviment cívil que defensarà, aportarà eïnes i on es puguera compartir experiencies sobre l’ús del valencià. Ja a Catalunya, existía un gran grapat de col·lectius que defensaven diverses inquietuts d’este poble, però ben poques sobre la llengua i en concret sobre el seu ús social més inmediat i práctic. I aixina a començat este projecte del “Col·lectiu sempre català“.

 Em vaig assabentar, d’esta iniciativa mitjançant el diari No Tan a Prop que publicava un testimoni d’una persona que arrau dels llocs de parla catalana mai canviava de registre i es mantenia en sa llengua vehicular. Fent ús d’unes normes básiques de comportament, aconseguia fer parlar a nouvinguts o gent que mai parlava per falta de costum. On estiguera, i amb molta intel·ligència no canviar de llengua.

“Sempre català” és un nou col·lectiu per difondre la necessitat de que la llengua no muiga, que s’escolte i es parle a tothom sense excepció; perquè no hi ha altra manera de arrelar la llengua que des de el dia a dia d’un mateix. Perquè una cosa es el dret a parlar castellà i altre el dret a parlar valencià.

Explosius i impunitat

Hui ens hem despertat amb un notícia un poc habitual i reproduint extrets de la notícia de Europa Press diu la mateixa: “Explota un artefacte casolà a la seu d’Esquerra Republicana a València”

La situació ha sigut més o menys aixina:

“Uns desconeguts han fet esclatar esta nit un artefacte casolà a la seu d’Esquerra Republicana a València, situada al número 10 del carrer Erudit Orellana, que ha causat diversos desperfectes al pati, a més dels cotxes aparcats als voltants, segons han informat a Europa Press fonts de Delegació de Govern i del partit”.

A més a més:

“L’artefacte, segons han assenyalat des d’Esquerra Republicana, contenia metralla per a “incrementar els danys”. De fet, han indicat que els cotxes situats al costat de la seu han rebut l’impacte de la metralla i presenten desperfectes a la xapa i ha trencat alhora el vidre del pati on se situa la seu”.

“Este fet, unit que no es rebera un avís previ de l’explosió, fa pensar que es pretenia causar “el màxim dany possible”, segons el partit, ja que podria fins i tot haver afectat algun veí que eixira en eixa hora, tot i que afortunadament no s’ha hagut de lamentar ferits”.