Els enemics del poble valencià

Els resultats per al valencianisme polític no han sigut molt bons a estes eleccions generals si els comparem amb els del 2004 o 2000, ben clarets i pareguts als de 1996. La desestabilització d’un assassinat en vespres i el vot massiu no és cap excusa, puix a la any 2004 va ser molt pitjor l’atac a la vida i a la situació social de l’estat el dia 11m de març. El vot massiu de gent que normalment no vota, no deuria d’afectar al vot fidelitzat en clau valenciana. La candidatura Bloc-Iniciativa-Verds perd deu mil vots a tot el territori valencià en quatre anys. De 40.759 a 29.679, baixa 0,04% de percentatge estatal.

De res ha servit que Isaura donara peu a que pot ser ens unirem al grup parlamentari de Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya Verds. De res ha servit que ICV recolzara la candidatura. De res ha servit la coalició per a créixer, tal volta com diu Enric Morera s’ha plantat una llavor , tal volta serà veritat caldrà sumar. Però sumar de quina manera?. Un tracte entre iguals?:

1er. Enemic. La sobrevaloració de Iniciativa del Poble Valencià; un partit sense un objectiu nacional definit, en un moment d’emergència nacional és més que un mètode més per apagar les cendres del que queda del valencianisme. Un partit sense representació local fins al moment, puix les seues regidories no han sigut tan sols amb els seus votants. Però clar, degut a l’alt grau de clientelisme del poble valencià pot ser que al 2011, foren seues si les trau i no pacta amb el Bloc a nivell municipal.

La sobrevaloració es pot concretar al 2011, un partit que no tens manera de saber quin pes té a la societat per si sols; si es pacta amb ell no se’l deuria de donar una representació a les llistes tant sobrevalorada si continua el pacte.