Sempre valencià

Arran d’un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara” de Joan Solà, on denunciava la greu situació de la llengua valenciana, es va produïr una gran ola de reaccions i la necessitat d’un moviment cívil que defensarà, aportarà eïnes i on es puguera compartir experiencies sobre l’ús del valencià. Ja a Catalunya, existía un gran grapat de col·lectius que defensaven diverses inquietuts d’este poble, però ben poques sobre la llengua i en concret sobre el seu ús social més inmediat i práctic. I aixina a començat este projecte del “Col·lectiu sempre català“.

 Em vaig assabentar, d’esta iniciativa mitjançant el diari No Tan a Prop que publicava un testimoni d’una persona que arrau dels llocs de parla catalana mai canviava de registre i es mantenia en sa llengua vehicular. Fent ús d’unes normes básiques de comportament, aconseguia fer parlar a nouvinguts o gent que mai parlava per falta de costum. On estiguera, i amb molta intel·ligència no canviar de llengua.

“Sempre català” és un nou col·lectiu per difondre la necessitat de que la llengua no muiga, que s’escolte i es parle a tothom sense excepció; perquè no hi ha altra manera de arrelar la llengua que des de el dia a dia d’un mateix. Perquè una cosa es el dret a parlar castellà i altre el dret a parlar valencià.