Un vídeo sobre el més intrèpid dels valencians. El general de les tropes anomenades Maulets. Vídeo confeccionat per Jordi Lluch.

Els resultats per al valencianisme polític no han sigut molt bons a estes eleccions generals si els comparem amb els del 2004 o 2000, ben clarets i pareguts als de 1996. La desestabilització d’un assassinat en vespres i el vot massiu no és cap excusa, puix a la any 2004 va ser molt pitjor l’atac a la vida i a la situació social de l’estat el dia 11m de març. El vot massiu de gent que normalment no vota, no deuria d’afectar al vot fidelitzat en clau valenciana. La candidatura Bloc-Iniciativa-Verds perd deu mil vots a tot el territori valencià en quatre anys. De 40.759 a 29.679, baixa 0,04% de percentatge estatal.

De res ha servit que Isaura donara peu a que pot ser ens unirem al grup parlamentari de Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya Verds. De res ha servit que ICV recolzara la candidatura. De res ha servit la coalició per a créixer, tal volta com diu Enric Morera s’ha plantat una llavor , tal volta serà veritat caldrà sumar. Però sumar de quina manera?. Un tracte entre iguals?:

1er. Enemic. La sobrevaloració de Iniciativa del Poble Valencià; un partit sense un objectiu nacional definit, en un moment d’emergència nacional és més que un mètode més per apagar les cendres del que queda del valencianisme. Un partit sense representació local fins al moment, puix les seues regidories no han sigut tan sols amb els seus votants. Però clar, degut a l’alt grau de clientelisme del poble valencià pot ser que al 2011, foren seues si les trau i no pacta amb el Bloc a nivell municipal.

La sobrevaloració es pot concretar al 2011, un partit que no tens manera de saber quin pes té a la societat per si sols; si es pacta amb ell no se’l deuria de donar una representació a les llistes tant sobrevalorada si continua el pacte.

2º. Enemic. La desinformació del poble valencià, encara que voten diputats els valencians. Isaura Navarro ha quedat fora, quan fou un dels diputats millors de la passada legislatura; un partit que ix del res, quasi obté els mateix vots que Bloc-Iniciativa-Vers a la circunscripcció d’Alacant; un partit que no treballa per als valencians sinó per esclavitzar-los, un partit que no ha fet campanya ací. El grau de desinformació del poble valencià és tan gran que si demà diuen que ens tirem per la finestra ho farem tot siga dit. Qui diu desinformació, diu mal aconsellats. Un partit que treballa per un sistema antidemòcratic i no diu qui es el veritable benificiari del sistema electoral actual: PP i PsoE.

Ací a les circunscripccions d’Alacant i València es presenta un partit amb nom navarrès (toca’t el nas) que aboga per la despenalització del Cannabis i supose que entre altres. 4.300 en tot el territori valencià el voten; per primera volta el Bloc inclou en el seu programa la mateixa mesura de despenalització (que dintre del que cap està bé, puix no és hipòcrita de que es puga consumir però que et puguen multar per portar damunt). Doncs esta gent que vota no s’assabenta’t gens que un partit amb moltes més possibilitats d’entrar al congrés, té un programa amb eixes mateixes reivindicacions. No es pot negar actualment que no hi haja més consum que mai d’estes substancies encara que siguen il·legals, és un problema sens dubte.

També, mos trobem el cas dels Verds de Peris que obtenen 7.668 vots a tot el territori valencià. A estos de res els servirà més que per anar a reclamar més cadires en el futur, però els electors que els voten perquè és?. Per el dibuix? de la papereta. Si a la coalició de Bloc-Iniciativa-Verds anaven dos partits de “verds” o ecologistes com Els Verds Esquerra-Ecologista i Els Verds d’Europa. Els primers amb una trajectòria de treball prou coneguda. Per no dir que el Bloc i Iniciativa respecten el territori per naturalesa política i deurien.

3er enemic. La màquina de la por; el PSOE ha crescut poquissim a les circunscripccions d’Alacant i Castelló. I ha baixat deu mil vots a la de València. El PP ha crescut cent mil a València en quatre anys. I es que tot açò es deu, a la màquina mediatica estrangera. Que els valencians anem a estar desaparescuts quatre anys de la política estatal al Congrés i el Senat, gran culpa d’allò ho tenen els partits valencians i altra els mitjans de comunicació.

Público és d’”esquerres” però no ha dedicat ni una fulla al valencianisme esquerrà. La Sexta no sap ni on està València, però ben que els va agradar agafar l’espai de TV3 al canal analògic d’ací; made in ZP. El valencianisme polític, s’ha passat la vida demanant almoina als mitjans semi-colonials o d’ací. El canal públic valencià està molt bé engreixat per manipular però esta campanya ha sofrit una sobredosi d’espanyolisme triplement perillós; això del valencianisme polític era un conte de fades com totes les forces residuals de tot lo territori. Eixos que són pluralistes, no han dubtat en fer la vista grossa, eixos que supliquen lo vot útil; han tingut des de el primer moment en fer el mateix que els primers. No obstant, es passen tot el dia diguent que malo que es el PP, ja ho sabem no cal que ho digueu. Però que sou vosaltres?

Un dia et trauen al diari, a l’altre no volen saber res, amb un valencianisme que parla molt però mai és escoltat. Amb un valencianisme que hi ha llocs on no existeix i pretén ser transversal. S’ha fet una campanya de mobilitat, però amb els murs de cinc metres que mos han imposat el sistema no s’ha arribat a cap lloc. I això que les intencions eren bones: es pretenia reformar el Senat, passar a circunscripcció única per Comunitat Autonòma; i un llarg de propostes al programa dirigides al poble valencià i a tot l’estat.

Perquè segons el PSOE hi ha un llop , però gràcies a això hem passat a un duopoli polític . Disposat a fer totes les malifetes que vullga amb el poble valencià. Continuant l’espoli fiscal, maltractant les nostres institucions des de dins, extinguint la llengua valenciana (des de l’estat, les diputacions i la Generalitat; amb l’ajuda de la iniciativa privada espanyola), maltractant el nostre entorn amb construccions sense cap sentit, negant-nos solidaritat quan les nostres famílies arriben a index de benestar inferiors a la mitjana europea i espanyola, també al renta per capità de cada ciutadà, continuant per sempre amb les infraestructures cada volta pitjor i amb la manca absoluta d’algunes a gran part del territori. Mentrestant Madrid rep inversions mil·lionaries en carreteres i rodalies, Extremadura i Andalusia continuen plorant i el president dels segons utilitza els diners de tots per regalar vivendes a andalusos i continuarem aixina amb ganes de molt més. De ara en davant, el poble valencià ha elegit el camí a la seua perpetuació com a colònia. I la polseguera continuarà fins que el valencianisme no vulga agafar les banyes del bou adormit.

Mentrestant el CVC li donava un marge de temps a Rita Bárbera per consensuar el canvi de nom de la plaça de l’ajuntament. I esta mateixa en el darrer mes de decembre posava tantes trabes sense cap sentit i no havia mogut cap dit per parlar-lo amb qui tinguera que parlar-lo puix és ella qui ho decideix a la darrera instància. Diverses entitats es posaven a favor del canvi, encara que no es conega a ninguna públicament en contra; però no mos estranyaria res que passarà quan arribarà l’hora de la veritat.

 El que em sembla molt lamentable és la doble actitud que té el Partit Popular (el PP, Partido Popular), per una part demana el consens màxim pel canvi del nom d’una plaça, amb un nom gèneric i com vaig explicar al darrer article amb un nom descartable, i al mateix no mou un dit per arreplegar eixe suposat consens social i quan un diu alguna cosa negativa o contraria ja ens anem i prou.

No obstant, esta suposada actitud ‘conciliadora’ a València; és tot el contrari a Castelló on el PP per anomenar a una sèrie de carrers, fa una llista plena de militars, assassíns, franquistes i inclús algun nazi alemany; vulnerant de forma increíble amb la proposta la nova Llei de Memòria Històrica.

 Es a dir, per a posar el nom del fundador del Regne de València a una plaça; necessiten deu i mare de consens. Però ells poden proposar amb tota la cara: al militar del nazisme Erwin Rommel, el mateix nazisme que va bombardejar ciutats arreu l’estat espanyol o amb aviació alemanya els franquistes van bombardejar precisament Castelló 40 vegades durant la guerra civil; a Philippe Pétain colaboracionista francés amb els nazis. També a una sèrie de noms de cooperadors i artífexs dels dos régims dictatorials a l’estat espanyol més propers en el temps com són els de Francisco Franco i Miguel Primo de Rivera. Un agravi comparatiu sense precedents, els fets parlen per si sols.

Diguem-lo aixina, està clar que hem llegit les mil i unes excuses. Però primer anem al gra, estem celebrant alguns no tot lo món, tothom l’aniversari del rei en Jaume I. El 800 aniversari del seu naixement. Fins ací tot clar, per lo tant estem a l’any 2008, l’any en commemoració del Rei en Jaume I. Que va fer este senyor?, va fundar el Regne de València. Què més?. Mos va donar uns drets, unes institucions, unes lleis i un territori propi calcat a l’actual. Va crear la identitat valenciana. Doncs està clar que sense la seua influència per exemple, jo no estaria ací. Ni parlaria llengua castellana, ni llengua ibera, ni llengua valenciana, no parlaria res de res de bon tros, no existiria simplement.

Val la pena, no es que valga o no la pena. Som valencians i ho som gràcies a este senyor. Uns pensaran que ser valencià és una sort, altres una desgràcia, altres pensaran que mos veiem a la gávia del zoo, altres veuran valencians per tot arreu; però tots coincidirem que som valencians.

Arran d’este fet el Consell Valencià de Cultura, va proposar i continua proposant que el nom de l’actual Plaça de l’Ajuntament es diguera Plaça Jaume I, una plaça que ha canviat de nom com d’any. Pareix una proposta perfecta per a que els que viuen a la capital de tots el valencians puguen commemorar este any amb seny, amb orgull de ser valencià. Fins ací tot molt bonic.

Però ací entren els partits polítics que son eixos que decidixen els nostres problemes, amb consultes cada quatre anys. El partit governant a València el Partit Popular (PP) amb el seu batlle al capdavant, la senyora Rita Barberà, ha declinat l’oferta del CVC molt amablement amb arguments peregrins com l’existència d’una suposada polèmica (alimentada per uns pocs) quan a una enquesta recent de la Conselleria d’Educació deia que el 30,8% dels valentins de Cap i Casal consideraven al Rei Jaume I com el personatge més representatiu de la ciutat entre un bon grapat de personatges històrics (el més considerat per davant del segon classificat amb una diferència de més d’un 13%).

Un mirall de fantasies en este cas de bogeries, es posa per davant d’una dada significativa. La senyora Barberá també diu que podria significar una problema per els comerciants de la zona, pel BBVA? o qui; no es per fer broma però esta senyora no dóna cap argument que justifique la seua afirmació. Aixina que farem com al programa eixe de Televisió Espanyola El Identity (no la valenciana), endevinar la raó de lo perjudicial que seria posar-li eixe nom a la Plaça de L’Ajuntament, no es que la gent no trobaria l’ajuntament que no s’ha mogut molt en estos temps, els pobres comerços canviarien la localització i el senyor que té la targeta del quiosc de torn i ve Madrid mai trobaria un lloc on comprar una postal amb fotos de la ciutat. Quina és la professió d’eixe xic que ve de Madrid, home de negocis o jardiner segur. No es qüestió de ridiculitzar, sinó simplement amb la absència de arguments lògics tan sols es pot divagar.

Tal com fa la senyora Carmen Alborch (del PSOE), que dóna un toc de talant parlant de consens i diàleg, ni moro ni cristià amb Z de zig-zag. Regatejant, zumzejant; consens amb qui? amb els dos partits del ajuntament? que es tiren els trastos tots els dies a esglais, amb els quatre de sempre, amb els sectors socials ningunejats o fent un referèndum als ciutadans (que estaria pensant si no hi ha llei de Referèndums). No sap, no contestà.

Per la seua part el BLOC amb el senyor Ximo López ha donat el seu suport incondicional a la proposta dient coses com: “la figura de Jaume I no genera cap problema polític, sinó que, pel contrari, és percebut com el personatge més important de la història valenciana per la majoria de la població” i ha instant a Rita Barberà si té de veritat voluntat política de fer el canvi. Una senyora que en un primer moment va parlar de consens i serenitat, per als pocs dies de declinació i polèmica sense haver buscat cap consens. Partits com ERPV i ONV també han recolzat la proposició, a Mart tenen l’efecte 2000 i altres com l’Alborch.

Hi ha gent de suposada bona fe que pensa que hi ha problemes més importants, però clar açò és un vist i no vist amb una votació a la cambra de l’Ajuntament. Arguments paral·lels, jo no puc baixar el fem al contenidor i després tirar els plàstics per separat; massa complicat. Altres ataquen al missatger, eixos del CVC son uns malfataners, si ho diu el Bloc mala idea perquè son venussians, jo sóc de la galàxia cinc. Atacs a la persona. Altres se’n fan castells d’arena i els que més que flipen amb l’acarnissament dels darrers i la seua falta d’estima com valencians.

Raons, quines?. El donem un lloc de privilegi al rei fundador i coneguem la nostra història perquè la sapiència no ocupa lloc al cap. Els de València se posen al capdavant de la celebració del any Jaume I i tots els esdeveniments que es preparen. Van a traslladar part del ajuntament al barri Exposició on estava el que resta de la Tabacalera, davant del “vell Mestalla”. Per lo tant això no serà mai més l’única Plaça de l’Ajuntament pròpiament dit. I donem per fi un nom definitiu a aquesta plaça. Tu tens la teua raó, jo la meua. El que no es pot assimilar es que alguns que es diuen valencians o valencianistes estiguen en contra del pare fundador. No té ni cap, ni peus.

Arran d’un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara” de Joan Solà, on denunciava la greu situació de la llengua valenciana, es va produïr una gran ola de reaccions i la necessitat d’un moviment cívil que defensarà, aportarà eïnes i on es puguera compartir experiencies sobre l’ús del valencià. Ja a Catalunya, existía un gran grapat de col·lectius que defensaven diverses inquietuts d’este poble, però ben poques sobre la llengua i en concret sobre el seu ús social més inmediat i práctic. I aixina a començat este projecte del “Col·lectiu sempre català“.

 Em vaig assabentar, d’esta iniciativa mitjançant el diari No Tan a Prop que publicava un testimoni d’una persona que arrau dels llocs de parla catalana mai canviava de registre i es mantenia en sa llengua vehicular. Fent ús d’unes normes básiques de comportament, aconseguia fer parlar a nouvinguts o gent que mai parlava per falta de costum. On estiguera, i amb molta intel·ligència no canviar de llengua.

“Sempre català” és un nou col·lectiu per difondre la necessitat de que la llengua no muiga, que s’escolte i es parle a tothom sense excepció; perquè no hi ha altra manera de arrelar la llengua que des de el dia a dia d’un mateix. Perquè una cosa es el dret a parlar castellà i altre el dret a parlar valencià.

El CJC organitza un concert a Carcaixent al preu d’un euro per finançar projectes solidaris. El cartell està format per “Un entre tants”, “Inòpia” (hardcore) i “the Skartats” (ska-jazz).

Tindrà lloc a la Zona Esportiva feve, el pròxim dissabte dia quinze de desembre

Hui ens hem despertat amb un notícia un poc habitual i reproduint extrets de la notícia de Europa Press diu la mateixa: “Explota un artefacte casolà a la seu d’Esquerra Republicana a València”

La situació ha sigut més o menys aixina:

“Uns desconeguts han fet esclatar esta nit un artefacte casolà a la seu d’Esquerra Republicana a València, situada al número 10 del carrer Erudit Orellana, que ha causat diversos desperfectes al pati, a més dels cotxes aparcats als voltants, segons han informat a Europa Press fonts de Delegació de Govern i del partit”.

A més a més:

“L’artefacte, segons han assenyalat des d’Esquerra Republicana, contenia metralla per a “incrementar els danys”. De fet, han indicat que els cotxes situats al costat de la seu han rebut l’impacte de la metralla i presenten desperfectes a la xapa i ha trencat alhora el vidre del pati on se situa la seu”.

“Este fet, unit que no es rebera un avís previ de l’explosió, fa pensar que es pretenia causar “el màxim dany possible”, segons el partit, ja que podria fins i tot haver afectat algun veí que eixira en eixa hora, tot i que afortunadament no s’ha hagut de lamentar ferits”.

Doncs un partit polític sofrix assajaments per tindre unes idees, tot açò a la capital del regne:

“Alhora, fonts d’Esquerra Republicana han comentat que estaven “molt tranquils” perquè últimament no havien rebut cap amenaça ni agressió, com ara pintades o el trencament de la bústia, com temps enrere. Ara mateix, la Policia Nacional manté acordonada la zona per a investigar els fets”.

Els fets venen precedits per altres de la mateixa conrea este any, com van ser el artefacte bomba a la seu del Bloc la nit del dia vuit d’octubre de la matinada, la pallissa a un militant del Bloc a Mislata per uns ultres espanyolistes, el atac a Ca Revolta amb una pistola d’aire comprimit, les pallisses a joves valencianistes la nit del 25 abril a la eixida del concert de la ACPV per grups organitzats i covards; tot això un mateix any i més de segur no tingut en compte.

Ara la Delegació del Govern, farà lo de sempre; no fer res. La Policia “Nacional” i Local no rebrà ordres de preservar la seguretat dels ciutadans investigant, però si els manaran fitxar a joves independentistes amb fotos, documents i videos per manifestar-se en contra de la monarquia. Les pistes, el grups organitzats, el para-feixisme i els seus instigadors i mecenes; tot està al abast de la mà, qualsevol investigador tindria un filó i una filera de pistes per trobar entramat delictiu i grups de persones que atempten contra els drets humans tot els dies. Però dia si o no al País Basc tancaran una local per tindre enganxines d’un grup “il·legalitzat” o proposat a fer suposades accions violentes. No cap assenyalar amb el dit, en els llibres està tot escrit.

Fins que no hi haja un mort no mouran un dit, no faran un registre o una detenció; passarà com quan mataren a Guillem Agulló o la recent mort del jove madrileny de ideologia antifeixista anomenat Carlos.

Ahir, a la capital de Castella al Palacio de los Deportes de Madrid es va fer un concert multitudinari per part del nord-americà Bruce Springsteen i els prínceps d’Astúries (Na Felipe i Na Letizia) i també les infantesses Elena (de recent separació) i Cristina van anar veure el concert amb l’expectació a sobre que açò produix amb la que ja hi havia; com molts VIP està gent s’assenten a les llotges. Fins a qui tot normal. Els prínceps esbalaïts per la música d’este artista van anar a vore-lo. La qüestió va ser quan a meitat més o menys del concert ens trobem amb un públic o part d’ell a la pista que mogut per l’eufòria del moment es dirigeix a la tribuna al crit de “¿Por qué no te callas?” (en un to festiu com relaten els diaris), el príncep Felipe va respondre com no amb un salut i agraïment per el gest amb la monarquia.

Si analitzem bé la tercera intervenció de Zapatero a la Cimera Iberoamericana de Xile, podem vore com no és tant com Chávez interompre a Zapatero sinó com que el fa apunts i objeccions concretes al discurs tal volta extralimitant-se -però no tenia més torn de rèplica-, per a rebre després tan desproporcionada resposta i de facinerós. Una anècdota que va encimbellar la cimera i el seu contingut general, sobretot als pobles del estat espanyol per part de les mass media. Ara mateix no vull més que destacar com l’anomenat poble espanyol i per ende el poble castellà que està sent educat amb falta de tota mena de valors o bé les expressions sense cap educació són beneïdes pels seus dirigents sempre que puguen mantindre la seua quota de poder i patrimoni.

Tal volta ara en la meua entrada està fent un embolic d’un petit detall i ocultant el fet d’un concert de més de 15.000 persones, i es que de segur açò és producte i conseqüència de la mala ombra “d’uns pocs”, tant de bo siga així i la societat sapiga diferènciar les accions i les actuacions apropiades front als fets no manipulats. No podia haver sigut altra frase més moderada?. Sens dubte este no és un bon camí per la monarquia.

La crisi inmobiliària deixa els arques municipals mig buides. Descendeixen les previsions de recaptació per llicències d’obres. Comunitat Valenciana
Nombrosos ajuntaments de la Comunitat Valenciana, sobretot aquells que en els últims anys han registrat una intensa activitat urbanística, han decidit compensar la falta d’ingressos derivats del parón immobiliari augmentant fins a en un 50% les taxes i impostos municipals, molt per sobre de l’IPC benvolgut. Recollida i tractament d’escombraries, IBI i guals lideren el llistat de tributs que han experimentat un increment més espectacular.

EL MERCANTIL VALENCIANO – Nombrosos ajuntaments de la Comunitat Valenciana han recorregut a taxes i impostos municipals per a compensar la falta d’ingressos pel parón immobiliari i ho han fet incrementant els tributs les taxes municipals fins a en un 50% que repercutiran notablement en les butxaques dels contribuents. En ple període d’estudi dels nous índexs, algunes localitats encara estan l’espera d’aprovar per ple les ordenances fiscals de 2008 però les quals ja ho han fet marquen, majoritàriament, una tendència a l’alta de quasi tots els rebuts.

En el Camp de Túria, una comarca que ha experimentat un creixement espectacular en els últims anys gràcies a les facilitats concedides pels seus ajuntaments per a reclasificar terrens, el frenazo de l’activitat immobiliària haurà de notar-se més prompte o més tard en les arques dels consistoris. Sobra dir que, fins a ara, molts dels municipis pagaven bona part dels seus serveis i infraestructures públiques amb els diners obtinguts a partir de les llicències urbanístiques o fins i tot de la venda de l’aprofitament dels PAI que corresponia al poble.

A l’octubre, el regidor d’Hisenda de l’Eliana, Pere Anglès (PSPV) reconeixia a LEVANTE-EMV que des de fa un parell d’anys els ingressos obtinguts per la construcció de nous habitatges han anat descendint. I en un poble com l’Eliana, amb un dels termes més menuts i esgotats de la comarca, el negre futur que se li endevina a la rajola pot ser molt perjudicial. Per això, l’equip de govern va decidir contrarestar la situació incrementant (a més de l’impost de construccions) l’Impost de Béns Immobles (IBI) en un 14%, i en un 20% la taxa de gestió de residus sòlids. A pesar de reconèixer que cal començar a cercar nous models de finançament que no depenguen de l’urbanisme, Anglès va assegurar que les pujades de les taxes tenien més que veure amb la necessitat de recuperar l’efecte de l’IPC o per l’increment dels costos del tractament de les escombraries.
De diferent color polític, però amb pel que sembla els mateixos problemes, són els ajuntaments de

Nàquera i Riba-roja, ambdós governats pel PP. En el primer, fa dues setmanes l’equip de govern va aprovar la modificació de les ordenances fiscals del municipi, que ha suposat una pujada dels impostos, sobretot la contribució urbana i la taxa d’escombraries, de més del 40%. Tal com va reconèixer el propi alcalde, els veïns de Nàquera passaran de pagar per la recollida de residus de 52 euros a 109, mentre que l’IBI passa del 0,65 al 0,75 i l’impost de vehicles puja en totes les categories.
Paralitzades des de 1995

En Riba-roja, el PP va aprovar el dijous una pujada general de totes les taxes municipals (un 36% l’IBI per als habitatges i un 60% per a les empreses, i un 49% l’impost de vehicles). El tinent alcalde, Salvador Silvestres va assegurar a LEVANTE-EMV que amb aquest increment, el municipi s’adaptava a l’IPC de 2007, ja que les taxes no pujaven des de 1995 i els ingressos havien baixat. Però Silvestre també reconeixia que la baixada dels ingressos tenia molt a veure amb el parón les activitats immobiliàries que està patint Riba-roja. «Fins a ara, gràcies a aquests ingressos contàvem amb uns serveis meravellosos. Ara hauríem de replantejar-nos com finançar els serveis que estan sent deficitaris». No és rar llavors que en el ple, l’alcalde Francisco Tarazona deixara caure que, en un futur, el consistori poguera veure’s obligat a implantar de nou la taxa d’escombraries que no paguen des que el PP va arribar al govern.
En Catarroja, el govern PP – UV ha incrementat en un 20% les taxes per guals o per la instal·lació de tanques en la via pública mentre que la taxa de recollida i eliminació d’escombraries s’incrementarà en un 10% i l’IBI o el IAE, en un 5%. Així mateix, el tiquet per aparcar en l’estacionament municipal pujarà un 25%. En altres municipis com Massamagrell, gual i escombraries pujaran fins al 15%.

Font Levante El Mercantil Valencià

Nota de Rebelión: Mientras las grandes agencias y medios de comunicación afirman “Pistoleros enmascarados disparan contra estudiantes en Caracas” (ver El País 9-11-2007) hemos querido recoger lo difundido por medios comunitarios venezolanos que estuvieron presentes en los hechos, que tomaron imágenes, hicieron fotos y recogieron los testimonios de profesores y estudiantes.

Un grupo de estudiantes bolivarianos que realizaban trabajos políticos en la Universidad Central fueron atacados por opositores a su retorno de la marcha al TSJ este miércoles. Los bolivarianos se refugiaron en la Escuela de Trabajo Social, la cual fue rodeada y atacada brutalmente por los iracundos. Finalmente fueron rescatados por otros grupos bolivarianos, quienes debieron enfrentarse a los opositores ante la ausencia de autoridad en la Casa que Vence la Sombra.

Disturbios ocurridos en la Universidad Central de Venezuela, luego de finalizada la marcha de la oposición hacia el centro de Caracas, han dejado un saldo de nueve heridos, según informó el Dr. Fernando Alvarado, subdirector del Hospital Universitario de Caracas. Alvarado indicó que todos están estables y varios de ellos fueron víctimas de politraumatismos o sofocación; algunos van a ser dados de alta en breves momentos. Desmintió que hubiera cualquier estudiante fallecido.

La profesora de la Universidad Bolivariana de Venezuela, Claudia Figueroa, explicó al periodista Hector Escalante de YVKE Mundial que los estudiantes opositores que participaron en la marcha ingresaron de forma violenta a la misma y comenzaron a perseguir “y a cazar a cualquier chavista”. Consiguieron a un grupo de dirigentes del movimiento M-28 y “comenzaron a perseguirlos con palos y piedras para matarlos”. Estos estudiantes se refugiaron en Trabajo Social, y “los opositores rodearon Trabajo Social; ellos eran entre 300 y 500, y comenzaron a apedrear el edificio. Estuvieron apedreando el edificio por aproximadamente dos horas.”

“No contentos con esto, le prendieron fuego a la entrada del edificio”, continuó Figueroa. “Los estudiantes que estaban adentro sacaban la cabeza para respirar y los apedreaban. Estos compañeros se estaban asfixiando, se estaban muriendo adentro; además, habían varios heridos y no permitían siquiera que ayudaran a estos heridos.” Las autoridades sólo se limitaron a no hacer nada.

Figueroa denunció que los bomberos de la UCV llegaron pero, “como los estudiantes opositores le dijeron que dejaran que se ahogaran, los bomberos de la UCV se dieron la vuelta y se fueron; dejaron el fuego prendido. Esto me horrorizó a mí y fue cuando comenzamos a ver cómo hacer para ayudar a los compañeros que se estaban asfixiando y muriendo allá adentro.”

Narra la profesora ubevista que la mayoría de quienes apedreaban el edificio eran estudiantes de la Universidad Santa María (USM) y de la UCAB. Otros tenían carteles de la Universidad Simón Bolívar (USB).

Rescatados

Debido a la autonomía universitaria consagrada en la Constitución y la Ley de Universidades, está prohibido que policías, militares y fuerzas de seguridad ingresen a la Universidad a menos que reciban autorización del Consejo Universitario. A las 4:30 PM, el vicerrector Eleazar Narvaez declaró para Globovisión que ellos no autorizaban la entrada de fuerzas de seguridad, pues podrían aumentar el problema. Narvaez intentó negociar para lograr la liberación de los jóvenes, sin mayor éxito.

Los ucevistas bolivarianos, en vista de que ni las autoridades universitarias, ni la seguridad interna, ni los bomberos ucevistas tomaron acciones efectivas para rescatar a sus compañeros -quienes corrían peligro de muerte en medio del acoso-, emprendieron acciones por su cuenta para el rescate. Según Eduardo Sánchez, dirigente obrero de la UCV, un grupo de obreros, estudiantes y trabajadores emprendieron el rescate “a golpe limpio”.

Testigos afirman que un gran grupo de motorizados también colaboraron en el rescate, que originó un enfrentamiento de parte y parte. Diferentes sitios web y agencias de noticias, así como el canal de noticias Globovisión, muestran fotos de personas de ambos bandos empuñando armas de fuego, que seguramente serán imágenes de primera plana de la prensa de este jueves.

Daños a la universidad

Fueron numerosos los daños a la escuela. El estudiante Camilo Torres explicó: “Quemaron las puertas con bombas molotov, destruyeron todas las ventanas del frente de la Escuela de Trabajo Social, quemaron 3 salones y quemaron todos los baños de la Escuela de Trabajo Social”. El asedio duró unas tres horas. Torres denunció a los profesores universitarios Carlos Hermoso, profesor de Economía, y a Jonatan Alzuru, de la escuela de Trabajo Social, “quienes no hicieron absolutamente nada para detener a estos grupos estudiantiles”, así como al decano Víctor Rago, de la Facultad de Ciencias Económicas y Sociales (Faces), quien tampoco quiso hacer nada para detener la agresión.

En las próximas horas se colocará en este sitio web nuevas imágenes del estado de la escuela luego de la brutal agresión.

Otros testimonios

Osly Hernández, estudiante de Comunicación Social, informó en declaraciones exclusivas para el periodista Héctor Escalante de YVKE Mundial que ciento cincuenta compañeros se encontraban en las afueras de la Escuela de Trabajo Social, algunos de ellos pegando afiches por el Sí, cuando llegaron opositores y arremetieron contra ellos. Quienes estaban encerrados ya fueron liberados “luego de una acción popular: varios compañeros entraron, hicieron algunas acciones disuasivas, entraron al edificio y fueron sacando uno a uno a los compañeros”, a quienes se les están haciendo exámanes médicos debido a que fueron víctimas de bombas lacrimógenas.

La estudiante Máyerling Arias informó que los ataques contra los jóvenes bolivarianos se produjeron luego de una Asamblea Intergremial que estudiantes y obreros de sectores progresistas efectuaron en la Universidad Central de Venezuela. Los atacantes usaron bombas lacrimógenas, que lanzaron contra quienes se refugiaron en Trabajo Social. Finalmente, fuerzas populares y bomberos de Caracas lograron rescatarlos, no sin antes enfrentarse nuevamente con los atacantes, informó Arias.

Policía en el exterior de la Universidad,
pero con respeto a la Autonomía

A las 6:00 PM, la Policía Metropolitana se apostó en el exterior de la universidad, en la entrada de Las Tres Gracias, y luego se congregaron un grupo importante de jóvenes que apoyan al proceso bolivariano. La policía no ha entrado en ningún momento a la universidad por respeto a la autonomía universitaria.

Desde entonces, los estudiantes bolivarianos se declararon en Asamblea y cientos de personas tanto de la UCV como de los sectores populares acudieron a apoyarlos, bajo la consigna de “no permitir que la derecha vuelva a la UCV”. Posteriormente se dirigieron a la Universidad Bolivariana, donde continuaron la reunión. Allí ofrecieron declaraciones su vicerrector, Luis Brito, y la rectora Yadira Córdoba.

Disparos desde el Hospital Universitario

Aproximadamente a las 7:40 PM, el periodista Hector Escalante reportó que se escucharon detonaciones desde dentro de la Universidad, particularmente desde el Hospital Universitario en contra de la Policía Metropolitana, que causó que los bolivarianos en el exterior se movilizaran para protegerse bajo la asesoría de la Policía Metropolitana. Apartando ese hecho puntual, la situación en el exterior de la UCV es de absoluta calma, si bien en la universidad se suspendieron las clases y servicios como el de transporte.

Este jueves continuarán las asambleas bolivarianas en la UCV, y se convoca a los estudiantes que apoyan el proceso y a la comunidad en general a hacer acto de presencia.

Se respetará autonomía

Más temprano, el ministro de Educación Superior, Luis Acuña, declaró para Venezolana de Televisión indicando que el gobierno nacional respeta la autonomía universitaria y que la UCV tiene su propio sistema de seguridad interna, pero si ellos se ven rebasados y el Consejo Universitario se los solicita, estarán prestos para ayudar a resolver la situación.

Medios internacionales inexactos

Diferentes medios internacionales reportan que hubo un muerto en la manifestación de este miércoles. Esta información se debió a una información errónea del director de Protección Civil, Armando Rivero, quien informó aproximadamente a las cuatro de la tarde en el canal privado Globovisión que las protestas habían dejado 9 heridos y una persona fallecida.

Estas declaraciones fueron desmentidas rápidamente por el propio Rivero; sin embargo, los cables internacionales ya habían emitido la noticia, la cual permanece colgada en muchos sitios web y en periódicos extranjeros.