Els enemics del poble valencià

Els resultats per al valencianisme polític no han sigut molt bons a estes eleccions generals si els comparem amb els del 2004 o 2000, ben clarets i pareguts als de 1996. La desestabilització d’un assassinat en vespres i el vot massiu no és cap excusa, puix a la any 2004 va ser molt pitjor l’atac a la vida i a la situació social de l’estat el dia 11m de març. El vot massiu de gent que normalment no vota, no deuria d’afectar al vot fidelitzat en clau valenciana. La candidatura Bloc-Iniciativa-Verds perd deu mil vots a tot el territori valencià en quatre anys. De 40.759 a 29.679, baixa 0,04% de percentatge estatal.

De res ha servit que Isaura donara peu a que pot ser ens unirem al grup parlamentari de Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya Verds. De res ha servit que ICV recolzara la candidatura. De res ha servit la coalició per a créixer, tal volta com diu Enric Morera s’ha plantat una llavor , tal volta serà veritat caldrà sumar. Però sumar de quina manera?. Un tracte entre iguals?:

1er. Enemic. La sobrevaloració de Iniciativa del Poble Valencià; un partit sense un objectiu nacional definit, en un moment d’emergència nacional és més que un mètode més per apagar les cendres del que queda del valencianisme. Un partit sense representació local fins al moment, puix les seues regidories no han sigut tan sols amb els seus votants. Però clar, degut a l’alt grau de clientelisme del poble valencià pot ser que al 2011, foren seues si les trau i no pacta amb el Bloc a nivell municipal.

La sobrevaloració es pot concretar al 2011, un partit que no tens manera de saber quin pes té a la societat per si sols; si es pacta amb ell no se’l deuria de donar una representació a les llistes tant sobrevalorada si continua el pacte.

Plaça Jaume I i la doble cara del PP

Mentrestant el CVC li donava un marge de temps a Rita Bárbera per consensuar el canvi de nom de la plaça de l’ajuntament. I esta mateixa en el darrer mes de decembre posava tantes trabes sense cap sentit i no havia mogut cap dit per parlar-lo amb qui tinguera que parlar-lo puix és ella qui ho decideix a la darrera instància. Diverses entitats es posaven a favor del canvi, encara que no es conega a ninguna públicament en contra; però no mos estranyaria res que passarà quan arribarà l’hora de la veritat.

 El que em sembla molt lamentable és la doble actitud que té el Partit Popular (el PP, Partido Popular), per una part demana el consens màxim pel canvi del nom d’una plaça, amb un nom gèneric i com vaig explicar al darrer article amb un nom descartable, i al mateix no mou un dit per arreplegar eixe suposat consens social i quan un diu alguna cosa negativa o contraria ja ens anem i prou.

No obstant, esta suposada actitud ‘conciliadora’ a València; és tot el contrari a Castelló on el PP per anomenar a una sèrie de carrers, fa una llista plena de militars, assassíns, franquistes i inclús algun nazi alemany; vulnerant de forma increíble amb la proposta la nova Llei de Memòria Històrica.

 Es a dir, per a posar el nom del fundador del Regne de València a una plaça; necessiten deu i mare de consens. Però ells poden proposar amb tota la cara: al militar del nazisme Erwin Rommel, el mateix nazisme que va bombardejar ciutats arreu l’estat espanyol o amb aviació alemanya els franquistes van bombardejar precisament Castelló 40 vegades durant la guerra civil; a Philippe Pétain colaboracionista francés amb els nazis. També a una sèrie de noms de cooperadors i artífexs dels dos régims dictatorials a l’estat espanyol més propers en el temps com són els de Francisco Franco i Miguel Primo de Rivera. Un agravi comparatiu sense precedents, els fets parlen per si sols.

Raons de pes, Plaça Jaume I i som valencians

Diguem-lo aixina, està clar que hem llegit les mil i unes excuses. Però primer anem al gra, estem celebrant alguns no tot lo món, tothom l’aniversari del rei en Jaume I. El 800 aniversari del seu naixement. Fins ací tot clar, per lo tant estem a l’any 2008, l’any en commemoració del Rei en Jaume I. Que va fer este senyor?, va fundar el Regne de València. Què més?. Mos va donar uns drets, unes institucions, unes lleis i un territori propi calcat a l’actual. Va crear la identitat valenciana. Doncs està clar que sense la seua influència per exemple, jo no estaria ací. Ni parlaria llengua castellana, ni llengua ibera, ni llengua valenciana, no parlaria res de res de bon tros, no existiria simplement.

Val la pena, no es que valga o no la pena. Som valencians i ho som gràcies a este senyor. Uns pensaran que ser valencià és una sort, altres una desgràcia, altres pensaran que mos veiem a la gávia del zoo, altres veuran valencians per tot arreu; però tots coincidirem que som valencians.

Arran d’este fet el Consell Valencià de Cultura, va proposar i continua proposant que el nom de l’actual Plaça de l’Ajuntament es diguera Plaça Jaume I, una plaça que ha canviat de nom com d’any. Pareix una proposta perfecta per a que els que viuen a la capital de tots el valencians puguen commemorar este any amb seny, amb orgull de ser valencià. Fins ací tot molt bonic.

Però ací entren els partits polítics que son eixos que decidixen els nostres problemes, amb consultes cada quatre anys. El partit governant a València el Partit Popular (PP) amb el seu batlle al capdavant, la senyora Rita Barberà, ha declinat l’oferta del CVC molt amablement amb arguments peregrins com l’existència d’una suposada polèmica (alimentada per uns pocs) quan a una enquesta recent de la Conselleria d’Educació deia que el 30,8% dels valentins de Cap i Casal consideraven al Rei Jaume I com el personatge més representatiu de la ciutat entre un bon grapat de personatges històrics (el més considerat per davant del segon classificat amb una diferència de més d’un 13%).

Sempre valencià

Arran d’un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara” de Joan Solà, on denunciava la greu situació de la llengua valenciana, es va produïr una gran ola de reaccions i la necessitat d’un moviment cívil que defensarà, aportarà eïnes i on es puguera compartir experiencies sobre l’ús del valencià. Ja a Catalunya, existía un gran grapat de col·lectius que defensaven diverses inquietuts d’este poble, però ben poques sobre la llengua i en concret sobre el seu ús social més inmediat i práctic. I aixina a començat este projecte del “Col·lectiu sempre català“.

 Em vaig assabentar, d’esta iniciativa mitjançant el diari No Tan a Prop que publicava un testimoni d’una persona que arrau dels llocs de parla catalana mai canviava de registre i es mantenia en sa llengua vehicular. Fent ús d’unes normes básiques de comportament, aconseguia fer parlar a nouvinguts o gent que mai parlava per falta de costum. On estiguera, i amb molta intel·ligència no canviar de llengua.

“Sempre català” és un nou col·lectiu per difondre la necessitat de que la llengua no muiga, que s’escolte i es parle a tothom sense excepció; perquè no hi ha altra manera de arrelar la llengua que des de el dia a dia d’un mateix. Perquè una cosa es el dret a parlar castellà i altre el dret a parlar valencià.

El post-”¿¡Por què no te callas!?” – Merchandising de lo barroer

Ahir, a la capital de Castella al Palacio de los Deportes de Madrid es va fer un concert multitudinari per part del nord-americà Bruce Springsteen i els prínceps d’Astúries (Na Felipe i Na Letizia) i també les infantesses Elena (de recent separació) i Cristina van anar veure el concert amb l’expectació a sobre que açò produix amb la que ja hi havia; com molts VIP està gent s’assenten a les llotges. Fins a qui tot normal. Els prínceps esbalaïts per la música d’este artista van anar a vore-lo. La qüestió va ser quan a meitat més o menys del concert ens trobem amb un públic o part d’ell a la pista que mogut per l’eufòria del moment es dirigeix a la tribuna al crit de “¿Por qué no te callas?” (en un to festiu com relaten els diaris), el príncep Felipe va respondre com no amb un salut i agraïment per el gest amb la monarquia.

Si analitzem bé la tercera intervenció de Zapatero a la Cimera Iberoamericana de Xile, podem vore com no és tant com Chávez interompre a Zapatero sinó com que el fa apunts i objeccions concretes al discurs tal volta extralimitant-se -però no tenia més torn de rèplica-, per a rebre després tan desproporcionada resposta i de facinerós. Una anècdota que va encimbellar la cimera i el seu contingut general, sobretot als pobles del estat espanyol per part de les mass media. Ara mateix no vull més que destacar com l’anomenat poble espanyol i per ende el poble castellà que està sent educat amb falta de tota mena de valors o bé les expressions sense cap educació són beneïdes pels seus dirigents sempre que puguen mantindre la seua quota de poder i patrimoni.

Tal volta ara en la meua entrada està fent un embolic d’un petit detall i ocultant el fet d’un concert de més de 15.000 persones, i es que de segur açò és producte i conseqüència de la mala ombra “d’uns pocs”, tant de bo siga així i la societat sapiga diferènciar les accions i les actuacions apropiades front als fets no manipulats. No podia haver sigut altra frase més moderada?. Sens dubte este no és un bon camí per la monarquia.

Xarrada i debat sobre la realitat del procés bolivarià a Veneçuela

 

“Desde la Histórica altura”
Amèrica llatina quaranta anys després de la mort del “Che” Guevara
La realitat del procés bolivarià a Veneçuela

Xarrada-col•loqui sobre el procés bolivarià i la influència i actualitat del pensament del “Che” Guevara a carrec de Cayetano Núñez. Professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València. Assessor de la presidència en Veneçuela. Col•labororador des de la seua creació amb la Universidad Bolivariana de Venezuela (coautor del Programa d’Estudis Jurídics). Participà en la Asamblea Nacional en l’elaboració d’algunes normes de seguretat social i en l’elaboració dels intruments filosófico-polítics del parlamentarisme social de carrer. Ha assessorat a l’Instituto Venezolano de los Seguros Sociales.

Burjassot, Casa de la Cultura
08 de novembre de 2007 a les 20’00 hs.

Organitza
Bloc Nacionalista Valencià (Burjassot)

IZCA: Las consencuencias de una patada

Hace pocos días pudimos ver ampliamente en las Tvs las imágenes de un nazi pegando una patada en la cara a una joven menor ecuatoriana, agresión física asociada a diversos insultos de carácter racista, el responsable de esas agresiones está en libertad sin fianza a las espera de la celebración de un juicio de faltas.

Unos días antes, también en imágenes ámpliamente difundidas en las Tvs, pudimos ver como un joven vasco daba una patada a un furgón de la policía nacional, como respuesta a la detención del dirigente de Batasuna Joseba Álvarez. Ese joven ha sido detenido por orden de la Audiencia Nacional, ingresado en prisión y se le ha aplicado la ley antiterrorista.

Estos hechos, absolutamente veraces, son una palpable demostración de la naturaleza y objetivos de la administración de justicia en el Estado Español, la represión política pura y dura.

La patada en la cara a una joven ecuatoriana por parte de un nazi, no tiene la menor importancia.

La patada a un furgón de la policía nacional dada por un simpatizante de la izquierda abertzale es un grave delito.
Como podemos ir comprobando en esta y otras muchas de las cosas que van pasando, España, símplemente no tiene remedio.

Sigue leyendo para el comunicado en catalan:

Multan a aficionados madrileños por mostrar “lemas vejatorios” contra la policía

Llig al Diario de Castilla:

Multan a aficionados madrileños por mostrar “lemas vejatorios” contra la policía

Escrito por Redacción

La Subcomisión de Informes e Infraestructuras, delegada de la Comisión “Nacional” contra la Violencia en los Espectáculos Deportivos ha propuesto una sanción de 3001 euros y la prohibición de acceder a cualquier recinto deportivo durante 6 meses a cada uno de los dos aficionados identificados quienes, en el partido Real Madrid Castilla C.F. – Rayo Vallecano de Madrid, SAD, según la policía, “hicieron ostentación de una mochilla con lemas vejatorios y provocadores contra las fuerzas de seguridad”.

3001 euros i sis mesos?! Tal volta, feren el mal però em sembla una mesura fora de cap control. El problema d’esta societat és que no hi ha igualtat; quan facen el mateix dos aficionats amb altres aficionats, o quan vagen uns quants ultres a donar-te una pallissa per ser d’altre equip, o rebre amenaces per tindre unes idees; faran el mateix amb els culpables?. No, hi haurà impunitat; després ens estranyem quan passen coses que tal volta no ixen tots el dies als grans mitjans de comunicació, hi ha molta hipocresia. Tots som iguals, respectem-nos.

Font original