Els enemics del poble valencià

Els resultats per al valencianisme polític no han sigut molt bons a estes eleccions generals si els comparem amb els del 2004 o 2000, ben clarets i pareguts als de 1996. La desestabilització d’un assassinat en vespres i el vot massiu no és cap excusa, puix a la any 2004 va ser molt pitjor l’atac a la vida i a la situació social de l’estat el dia 11m de març. El vot massiu de gent que normalment no vota, no deuria d’afectar al vot fidelitzat en clau valenciana. La candidatura Bloc-Iniciativa-Verds perd deu mil vots a tot el territori valencià en quatre anys. De 40.759 a 29.679, baixa 0,04% de percentatge estatal.

De res ha servit que Isaura donara peu a que pot ser ens unirem al grup parlamentari de Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya Verds. De res ha servit que ICV recolzara la candidatura. De res ha servit la coalició per a créixer, tal volta com diu Enric Morera s’ha plantat una llavor , tal volta serà veritat caldrà sumar. Però sumar de quina manera?. Un tracte entre iguals?:

1er. Enemic. La sobrevaloració de Iniciativa del Poble Valencià; un partit sense un objectiu nacional definit, en un moment d’emergència nacional és més que un mètode més per apagar les cendres del que queda del valencianisme. Un partit sense representació local fins al moment, puix les seues regidories no han sigut tan sols amb els seus votants. Però clar, degut a l’alt grau de clientelisme del poble valencià pot ser que al 2011, foren seues si les trau i no pacta amb el Bloc a nivell municipal.

La sobrevaloració es pot concretar al 2011, un partit que no tens manera de saber quin pes té a la societat per si sols; si es pacta amb ell no se’l deuria de donar una representació a les llistes tant sobrevalorada si continua el pacte.

2º. Enemic. La desinformació del poble valencià, encara que voten diputats els valencians. Isaura Navarro ha quedat fora, quan fou un dels diputats millors de la passada legislatura; un partit que ix del res, quasi obté els mateix vots que Bloc-Iniciativa-Vers a la circunscripcció d’Alacant; un partit que no treballa per als valencians sinó per esclavitzar-los, un partit que no ha fet campanya ací. El grau de desinformació del poble valencià és tan gran que si demà diuen que ens tirem per la finestra ho farem tot siga dit. Qui diu desinformació, diu mal aconsellats. Un partit que treballa per un sistema antidemòcratic i no diu qui es el veritable benificiari del sistema electoral actual: PP i PsoE.

Ací a les circunscripccions d’Alacant i València es presenta un partit amb nom navarrès (toca’t el nas) que aboga per la despenalització del Cannabis i supose que entre altres. 4.300 en tot el territori valencià el voten; per primera volta el Bloc inclou en el seu programa la mateixa mesura de despenalització (que dintre del que cap està bé, puix no és hipòcrita de que es puga consumir però que et puguen multar per portar damunt). Doncs esta gent que vota no s’assabenta’t gens que un partit amb moltes més possibilitats d’entrar al congrés, té un programa amb eixes mateixes reivindicacions. No es pot negar actualment que no hi haja més consum que mai d’estes substancies encara que siguen il·legals, és un problema sens dubte.

També, mos trobem el cas dels Verds de Peris que obtenen 7.668 vots a tot el territori valencià. A estos de res els servirà més que per anar a reclamar més cadires en el futur, però els electors que els voten perquè és?. Per el dibuix? de la papereta. Si a la coalició de Bloc-Iniciativa-Verds anaven dos partits de “verds” o ecologistes com Els Verds Esquerra-Ecologista i Els Verds d’Europa. Els primers amb una trajectòria de treball prou coneguda. Per no dir que el Bloc i Iniciativa respecten el territori per naturalesa política i deurien.

3er enemic. La màquina de la por; el PSOE ha crescut poquissim a les circunscripccions d’Alacant i Castelló. I ha baixat deu mil vots a la de València. El PP ha crescut cent mil a València en quatre anys. I es que tot açò es deu, a la màquina mediatica estrangera. Que els valencians anem a estar desaparescuts quatre anys de la política estatal al Congrés i el Senat, gran culpa d’allò ho tenen els partits valencians i altra els mitjans de comunicació.

Público és d’”esquerres” però no ha dedicat ni una fulla al valencianisme esquerrà. La Sexta no sap ni on està València, però ben que els va agradar agafar l’espai de TV3 al canal analògic d’ací; made in ZP. El valencianisme polític, s’ha passat la vida demanant almoina als mitjans semi-colonials o d’ací. El canal públic valencià està molt bé engreixat per manipular però esta campanya ha sofrit una sobredosi d’espanyolisme triplement perillós; això del valencianisme polític era un conte de fades com totes les forces residuals de tot lo territori. Eixos que són pluralistes, no han dubtat en fer la vista grossa, eixos que supliquen lo vot útil; han tingut des de el primer moment en fer el mateix que els primers. No obstant, es passen tot el dia diguent que malo que es el PP, ja ho sabem no cal que ho digueu. Però que sou vosaltres?

Un dia et trauen al diari, a l’altre no volen saber res, amb un valencianisme que parla molt però mai és escoltat. Amb un valencianisme que hi ha llocs on no existeix i pretén ser transversal. S’ha fet una campanya de mobilitat, però amb els murs de cinc metres que mos han imposat el sistema no s’ha arribat a cap lloc. I això que les intencions eren bones: es pretenia reformar el Senat, passar a circunscripcció única per Comunitat Autonòma; i un llarg de propostes al programa dirigides al poble valencià i a tot l’estat.

Perquè segons el PSOE hi ha un llop , però gràcies a això hem passat a un duopoli polític . Disposat a fer totes les malifetes que vullga amb el poble valencià. Continuant l’espoli fiscal, maltractant les nostres institucions des de dins, extinguint la llengua valenciana (des de l’estat, les diputacions i la Generalitat; amb l’ajuda de la iniciativa privada espanyola), maltractant el nostre entorn amb construccions sense cap sentit, negant-nos solidaritat quan les nostres famílies arriben a index de benestar inferiors a la mitjana europea i espanyola, també al renta per capità de cada ciutadà, continuant per sempre amb les infraestructures cada volta pitjor i amb la manca absoluta d’algunes a gran part del territori. Mentrestant Madrid rep inversions mil·lionaries en carreteres i rodalies, Extremadura i Andalusia continuen plorant i el president dels segons utilitza els diners de tots per regalar vivendes a andalusos i continuarem aixina amb ganes de molt més. De ara en davant, el poble valencià ha elegit el camí a la seua perpetuació com a colònia. I la polseguera continuarà fins que el valencianisme no vulga agafar les banyes del bou adormit.