Joan Baptista Basset i Ramos

Un vídeo sobre el més intrèpid dels valencians. El general de les tropes anomenades Maulets. Vídeo confeccionat per Jordi Lluch.

Els enemics del poble valencià

Els resultats per al valencianisme polític no han sigut molt bons a estes eleccions generals si els comparem amb els del 2004 o 2000, ben clarets i pareguts als de 1996. La desestabilització d’un assassinat en vespres i el vot massiu no és cap excusa, puix a la any 2004 va ser molt pitjor l’atac a la vida i a la situació social de l’estat el dia 11m de març. El vot massiu de gent que normalment no vota, no deuria d’afectar al vot fidelitzat en clau valenciana. La candidatura Bloc-Iniciativa-Verds perd deu mil vots a tot el territori valencià en quatre anys. De 40.759 a 29.679, baixa 0,04% de percentatge estatal.

De res ha servit que Isaura donara peu a que pot ser ens unirem al grup parlamentari de Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya Verds. De res ha servit que ICV recolzara la candidatura. De res ha servit la coalició per a créixer, tal volta com diu Enric Morera s’ha plantat una llavor , tal volta serà veritat caldrà sumar. Però sumar de quina manera?. Un tracte entre iguals?:

1er. Enemic. La sobrevaloració de Iniciativa del Poble Valencià; un partit sense un objectiu nacional definit, en un moment d’emergència nacional és més que un mètode més per apagar les cendres del que queda del valencianisme. Un partit sense representació local fins al moment, puix les seues regidories no han sigut tan sols amb els seus votants. Però clar, degut a l’alt grau de clientelisme del poble valencià pot ser que al 2011, foren seues si les trau i no pacta amb el Bloc a nivell municipal.

La sobrevaloració es pot concretar al 2011, un partit que no tens manera de saber quin pes té a la societat per si sols; si es pacta amb ell no se’l deuria de donar una representació a les llistes tant sobrevalorada si continua el pacte.

Plaça Jaume I i la doble cara del PP

Mentrestant el CVC li donava un marge de temps a Rita Bárbera per consensuar el canvi de nom de la plaça de l’ajuntament. I esta mateixa en el darrer mes de decembre posava tantes trabes sense cap sentit i no havia mogut cap dit per parlar-lo amb qui tinguera que parlar-lo puix és ella qui ho decideix a la darrera instància. Diverses entitats es posaven a favor del canvi, encara que no es conega a ninguna públicament en contra; però no mos estranyaria res que passarà quan arribarà l’hora de la veritat.

 El que em sembla molt lamentable és la doble actitud que té el Partit Popular (el PP, Partido Popular), per una part demana el consens màxim pel canvi del nom d’una plaça, amb un nom gèneric i com vaig explicar al darrer article amb un nom descartable, i al mateix no mou un dit per arreplegar eixe suposat consens social i quan un diu alguna cosa negativa o contraria ja ens anem i prou.

No obstant, esta suposada actitud ‘conciliadora’ a València; és tot el contrari a Castelló on el PP per anomenar a una sèrie de carrers, fa una llista plena de militars, assassíns, franquistes i inclús algun nazi alemany; vulnerant de forma increíble amb la proposta la nova Llei de Memòria Històrica.

 Es a dir, per a posar el nom del fundador del Regne de València a una plaça; necessiten deu i mare de consens. Però ells poden proposar amb tota la cara: al militar del nazisme Erwin Rommel, el mateix nazisme que va bombardejar ciutats arreu l’estat espanyol o amb aviació alemanya els franquistes van bombardejar precisament Castelló 40 vegades durant la guerra civil; a Philippe Pétain colaboracionista francés amb els nazis. També a una sèrie de noms de cooperadors i artífexs dels dos régims dictatorials a l’estat espanyol més propers en el temps com són els de Francisco Franco i Miguel Primo de Rivera. Un agravi comparatiu sense precedents, els fets parlen per si sols.

Raons de pes, Plaça Jaume I i som valencians

Diguem-lo aixina, està clar que hem llegit les mil i unes excuses. Però primer anem al gra, estem celebrant alguns no tot lo món, tothom l’aniversari del rei en Jaume I. El 800 aniversari del seu naixement. Fins ací tot clar, per lo tant estem a l’any 2008, l’any en commemoració del Rei en Jaume I. Que va fer este senyor?, va fundar el Regne de València. Què més?. Mos va donar uns drets, unes institucions, unes lleis i un territori propi calcat a l’actual. Va crear la identitat valenciana. Doncs està clar que sense la seua influència per exemple, jo no estaria ací. Ni parlaria llengua castellana, ni llengua ibera, ni llengua valenciana, no parlaria res de res de bon tros, no existiria simplement.

Val la pena, no es que valga o no la pena. Som valencians i ho som gràcies a este senyor. Uns pensaran que ser valencià és una sort, altres una desgràcia, altres pensaran que mos veiem a la gávia del zoo, altres veuran valencians per tot arreu; però tots coincidirem que som valencians.

Arran d’este fet el Consell Valencià de Cultura, va proposar i continua proposant que el nom de l’actual Plaça de l’Ajuntament es diguera Plaça Jaume I, una plaça que ha canviat de nom com d’any. Pareix una proposta perfecta per a que els que viuen a la capital de tots el valencians puguen commemorar este any amb seny, amb orgull de ser valencià. Fins ací tot molt bonic.

Però ací entren els partits polítics que son eixos que decidixen els nostres problemes, amb consultes cada quatre anys. El partit governant a València el Partit Popular (PP) amb el seu batlle al capdavant, la senyora Rita Barberà, ha declinat l’oferta del CVC molt amablement amb arguments peregrins com l’existència d’una suposada polèmica (alimentada per uns pocs) quan a una enquesta recent de la Conselleria d’Educació deia que el 30,8% dels valentins de Cap i Casal consideraven al Rei Jaume I com el personatge més representatiu de la ciutat entre un bon grapat de personatges històrics (el més considerat per davant del segon classificat amb una diferència de més d’un 13%).

Sempre valencià

Arran d’un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara” de Joan Solà, on denunciava la greu situació de la llengua valenciana, es va produïr una gran ola de reaccions i la necessitat d’un moviment cívil que defensarà, aportarà eïnes i on es puguera compartir experiencies sobre l’ús del valencià. Ja a Catalunya, existía un gran grapat de col·lectius que defensaven diverses inquietuts d’este poble, però ben poques sobre la llengua i en concret sobre el seu ús social més inmediat i práctic. I aixina a començat este projecte del “Col·lectiu sempre català“.

 Em vaig assabentar, d’esta iniciativa mitjançant el diari No Tan a Prop que publicava un testimoni d’una persona que arrau dels llocs de parla catalana mai canviava de registre i es mantenia en sa llengua vehicular. Fent ús d’unes normes básiques de comportament, aconseguia fer parlar a nouvinguts o gent que mai parlava per falta de costum. On estiguera, i amb molta intel·ligència no canviar de llengua.

“Sempre català” és un nou col·lectiu per difondre la necessitat de que la llengua no muiga, que s’escolte i es parle a tothom sense excepció; perquè no hi ha altra manera de arrelar la llengua que des de el dia a dia d’un mateix. Perquè una cosa es el dret a parlar castellà i altre el dret a parlar valencià.

Concert per la Pau a Carcaixent

El CJC organitza un concert a Carcaixent al preu d’un euro per finançar projectes solidaris. El cartell està format per “Un entre tants”, “Inòpia” (hardcore) i “the Skartats” (ska-jazz).

Tindrà lloc a la Zona Esportiva feve, el pròxim dissabte dia quinze de desembre

Explosius i impunitat

Hui ens hem despertat amb un notícia un poc habitual i reproduint extrets de la notícia de Europa Press diu la mateixa: “Explota un artefacte casolà a la seu d’Esquerra Republicana a València”

La situació ha sigut més o menys aixina:

“Uns desconeguts han fet esclatar esta nit un artefacte casolà a la seu d’Esquerra Republicana a València, situada al número 10 del carrer Erudit Orellana, que ha causat diversos desperfectes al pati, a més dels cotxes aparcats als voltants, segons han informat a Europa Press fonts de Delegació de Govern i del partit”.

A més a més:

“L’artefacte, segons han assenyalat des d’Esquerra Republicana, contenia metralla per a “incrementar els danys”. De fet, han indicat que els cotxes situats al costat de la seu han rebut l’impacte de la metralla i presenten desperfectes a la xapa i ha trencat alhora el vidre del pati on se situa la seu”.

“Este fet, unit que no es rebera un avís previ de l’explosió, fa pensar que es pretenia causar “el màxim dany possible”, segons el partit, ja que podria fins i tot haver afectat algun veí que eixira en eixa hora, tot i que afortunadament no s’ha hagut de lamentar ferits”.

El post-“¿¡Por què no te callas!?” – Merchandising de lo barroer

Ahir, a la capital de Castella al Palacio de los Deportes de Madrid es va fer un concert multitudinari per part del nord-americà Bruce Springsteen i els prínceps d’Astúries (Na Felipe i Na Letizia) i també les infantesses Elena (de recent separació) i Cristina van anar veure el concert amb l’expectació a sobre que açò produix amb la que ja hi havia; com molts VIP està gent s’assenten a les llotges. Fins a qui tot normal. Els prínceps esbalaïts per la música d’este artista van anar a vore-lo. La qüestió va ser quan a meitat més o menys del concert ens trobem amb un públic o part d’ell a la pista que mogut per l’eufòria del moment es dirigeix a la tribuna al crit de “¿Por qué no te callas?” (en un to festiu com relaten els diaris), el príncep Felipe va respondre com no amb un salut i agraïment per el gest amb la monarquia.

Si analitzem bé la tercera intervenció de Zapatero a la Cimera Iberoamericana de Xile, podem vore com no és tant com Chávez interompre a Zapatero sinó com que el fa apunts i objeccions concretes al discurs tal volta extralimitant-se -però no tenia més torn de rèplica-, per a rebre després tan desproporcionada resposta i de facinerós. Una anècdota que va encimbellar la cimera i el seu contingut general, sobretot als pobles del estat espanyol per part de les mass media. Ara mateix no vull més que destacar com l’anomenat poble espanyol i per ende el poble castellà que està sent educat amb falta de tota mena de valors o bé les expressions sense cap educació són beneïdes pels seus dirigents sempre que puguen mantindre la seua quota de poder i patrimoni.

Tal volta ara en la meua entrada està fent un embolic d’un petit detall i ocultant el fet d’un concert de més de 15.000 persones, i es que de segur açò és producte i conseqüència de la mala ombra “d’uns pocs”, tant de bo siga així i la societat sapiga diferènciar les accions i les actuacions apropiades front als fets no manipulats. No podia haver sigut altra frase més moderada?. Sens dubte este no és un bon camí per la monarquia.

Consecuències de la política económica monocultiu de rajola del Consell

La crisi inmobiliària deixa els arques municipals mig buides. Descendeixen les previsions de recaptació per llicències d’obres. Comunitat Valenciana
Nombrosos ajuntaments de la Comunitat Valenciana, sobretot aquells que en els últims anys han registrat una intensa activitat urbanística, han decidit compensar la falta d’ingressos derivats del parón immobiliari augmentant fins a en un 50% les taxes i impostos municipals, molt per sobre de l’IPC benvolgut. Recollida i tractament d’escombraries, IBI i guals lideren el llistat de tributs que han experimentat un increment més espectacular.

EL MERCANTIL VALENCIANO – Nombrosos ajuntaments de la Comunitat Valenciana han recorregut a taxes i impostos municipals per a compensar la falta d’ingressos pel parón immobiliari i ho han fet incrementant els tributs les taxes municipals fins a en un 50% que repercutiran notablement en les butxaques dels contribuents. En ple període d’estudi dels nous índexs, algunes localitats encara estan l’espera d’aprovar per ple les ordenances fiscals de 2008 però les quals ja ho han fet marquen, majoritàriament, una tendència a l’alta de quasi tots els rebuts.

Una muestra más de manipulación mediática (Venezuela)

Nota de Rebelión: Mientras las grandes agencias y medios de comunicación afirman “Pistoleros enmascarados disparan contra estudiantes en Caracas” (ver El País 9-11-2007) hemos querido recoger lo difundido por medios comunitarios venezolanos que estuvieron presentes en los hechos, que tomaron imágenes, hicieron fotos y recogieron los testimonios de profesores y estudiantes.

Un grupo de estudiantes bolivarianos que realizaban trabajos políticos en la Universidad Central fueron atacados por opositores a su retorno de la marcha al TSJ este miércoles. Los bolivarianos se refugiaron en la Escuela de Trabajo Social, la cual fue rodeada y atacada brutalmente por los iracundos. Finalmente fueron rescatados por otros grupos bolivarianos, quienes debieron enfrentarse a los opositores ante la ausencia de autoridad en la Casa que Vence la Sombra.

Disturbios ocurridos en la Universidad Central de Venezuela, luego de finalizada la marcha de la oposición hacia el centro de Caracas, han dejado un saldo de nueve heridos, según informó el Dr. Fernando Alvarado, subdirector del Hospital Universitario de Caracas. Alvarado indicó que todos están estables y varios de ellos fueron víctimas de politraumatismos o sofocación; algunos van a ser dados de alta en breves momentos. Desmintió que hubiera cualquier estudiante fallecido.

La profesora de la Universidad Bolivariana de Venezuela, Claudia Figueroa, explicó al periodista Hector Escalante de YVKE Mundial que los estudiantes opositores que participaron en la marcha ingresaron de forma violenta a la misma y comenzaron a perseguir “y a cazar a cualquier chavista”. Consiguieron a un grupo de dirigentes del movimiento M-28 y “comenzaron a perseguirlos con palos y piedras para matarlos”. Estos estudiantes se refugiaron en Trabajo Social, y “los opositores rodearon Trabajo Social; ellos eran entre 300 y 500, y comenzaron a apedrear el edificio. Estuvieron apedreando el edificio por aproximadamente dos horas.”

“No contentos con esto, le prendieron fuego a la entrada del edificio”, continuó Figueroa. “Los estudiantes que estaban adentro sacaban la cabeza para respirar y los apedreaban. Estos compañeros se estaban asfixiando, se estaban muriendo adentro; además, habían varios heridos y no permitían siquiera que ayudaran a estos heridos.” Las autoridades sólo se limitaron a no hacer nada.